Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Gna. Lourdes Nadal

Gna. Lourdes Nadal Carmelita Missionera a l'Índia

Vaig néixer el 9 de febrer de 1944 a una masia prop de Claravalls, actualment municipi de Tàrrega. De família modesta, humil i profundament cristiana. Des dels 13 als 18 anys vaig estar a l'internat amb les Carmelites Missioneres de Tàrrega. Allà es va despertar en mi la vocació missionera que ha anat creixent dins meu fins al dia d'avui. Vaig entrar al noviciat al maig de 1962. La meva professió religiosa va ser a Pamplona, el 12 de novembre de 1963. Vaig exposar als meus superiores insistentment el meu sincer desig que d'anar a les Missions.

A l'acabar els estudis, i després de tres anys de dedicar-me a l'ensenyament en els nostres col·legis, se'm va comunicar el que jo tant esperava, "el meu destí a la Missió de l'Índia" fou el novembre de 1973. Allà vaig descobrir la meva vocació missionera en profunditat i la vaig viure intensament, amb entusiasme, alegria i generositat fins a 2007 en què les superiores em van demanar prestar un altre servei a la Congregació, aquesta vegada fou a Roma.

Amb tota sinceritat puc dir que els 34 anys de la meva experiència missionera a l'Índia són com "l'edat d'Or" de la meva vida religiosa i que han deixat una empremta en la meva vida.
L' experiència de viure amb els pobres, amb la seva actitud d'hospitalitat i amb la seva senzillesa de vida descomplicada, m'han evangelitzat. Ells em van ensenyar a reduir les necessitats, a ser feliç en qualsevol circumstància i a compartir el que sóc i el que tinc.

Ara em trobo a Trigueros, província d'Huelva, dedicada a una missió no menys bella "La Pastoral de la Salut", procurant compartir esperança, alegria, tendresa i bondat amb els ancians de la Residència "Sant Antoni Abat" que tenim en aquest poble, com també amb les nombroses persones grans que hi ha a Trigueros, visitant-los a casa seva. Aquesta experiència em fa ser més humana i més cristiana. Amb immens goig puc dir que la vocació missionera és el "tresor més gran" que Déu m'ha donat.