Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Gna. Mercedes Aiguadé i Selva Carmelita Missionera

Gna. Mercedes, la meva il·lusió es va complir quan em varen enviar a Sud-amèrica.

Mercedes Aiguadé i Selva, vaig néixer a Anglesola (Lleida) el 22 de juliol de l'1942. Sent de curta edat somiava: anar a les "Missions", concretament a l'Àfrica. Als pas dels anys la "Crida de Jesús” es va intensificar i per realitzar-la després de conèixer i tractar a les Germanes Carmelites Missioneres de l'Hospital Sant Antoni de Tárrrega, vaig ingressar en el Noviciat que tenien a Pamplona, ​​era l'any 1962.

Al maig de l' 1964 vaig fer els Primers Vots i a l'any següent, es compliren els meus desitjos de ser Missionera i vaig ser enviada  no a l'Àfrica, com en principi havia somiat  sinó a l'altre costat de l'Oceà, concretament a Xile.

Quatre Germanes vam emprendre el viatge, des de Bilbao, amb el vaixell anomenat "Monte Umbe". Passem 19 dies navegant i fent escala per alguns ports. La nostra casa era el vaixell. Observàvem els horaris que hi havia previstos per als passatgers, i nosaltres ens reuníem, com a petita comunitat per fer l'Oració de les Hores i altres devocions, a més es celebrava la Sta. Missa doncs hi havia un sacerdot. A estones lliures les compartíem parlant amb religiosos que es traslladaven a altres comunitats i viatgers en general. Arribades a l'Continent Americà vam desembarcar a Buenos Aires. Ens van rebre Germanes de la nostra Congregació i ens van portar a casa per descansar. Al mes varem reempendre el viatge cap a Xile, final de destí,  juntament  amb una Germana, aquesta vegada va ser amb tren.

Per fi, vam arribar a Xile. Vaig trobar la gent propera, senzilla i creient, el tracte amb ells estimulaven en mi la vocació de missionera i carmelita, per la gran devoció que tenen a la Stma. Mare del Carme.

El 1968 les  meves superiores em van traslladar a l'Argentina havia de preparar-me per a prometre els meus Vots al Senyor per sempre o com diem Perpetus. Xile, havia conquistat el meu cor i a l'anar-me'n sentia que em quedava una part d'ell. Ja no tornaria més!. No va ser així, després vaig anar altres vegades per raons de servei que prestava a la meva Congregació, però només per unes setmanes. A l’Argentina la meva missió es va estendre de nord a sud, allà teníem les comunitats en zones perifèriques. La tasca desenvolupada en tots aquests anys va ser de docent-fent classe, en tasques socials i de pastoral a l'Església de cada lloc, la major part, i també en serveis de govern de les Carmelites Missioneres d'Argentina.

L'Església de Solsona em va acompanyar: mitjançant l'oració; amb el "Full Diocesà"; l'enviament de felicitacions per les Festes de Nadal; i la integració a la Delegació local de Tàrrega del Grup de Missions i Mans Unides.