Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Gna. Roser Llorens Torra, Dominica de l'Alunciata (EPD)

La Gna. Roser, Dominica i mestra. Va ingressar a la Congregació el 1959, a Vic a l'edat de 18 anys, i va professar el 1961. L'any 1975 va estar destina a l'Amèrica Llatina, a diferents llocs. L'any 2005 se l’assignà a Chiclayo, al nord del Perú, una nova fundació; ha estat la fundadora i primera directora del Col·legi "La Anunciata". El 2 de juliol de 2019, després de detectar-se-li la malaltia, va viatjar a Espanya per recomanació dels metges. El 31 de gener de 2021, a l’edat de 79 anys i 59 de Vida Religiosa, a la ciutat de Barcelona, a la comunitat de la Casa provincial, va ser cridada pel Pare, envoltada amb l'afecte de les Germanes i la seva família.

La Germana Roser Llorens Torra va néixer a Sedó, Torrefeta,Lleida. Filla de Jaume i de Trinitat. 

Va ser batejada al cap de poques setmanes de néixer; va créixer en una família molt treballadora, de pagesos com la majoria dels habitants de la Segarra, d’una vida molt senzilla i pietosa, especialment la seva mare. Va tenir dos germans: Miracle i Josep Ma.
La seva característica era pensar sempre amb els altres. Alumna de les Dominiques de l’Anunciata, Guissona, sempre estava disposada a ajudar les companyes de classe que tenien més dificultats a l'escola. El seu esperit educador ja es manifestava en tots els seus gestos. Els diumenges a la tarda, juntament amb altres companyes, anaven a jugar a l'escola i ella va procurar anar-hi sempre i entretenia els més petits.

Va ingressar a la Congregació el 1959, a Vic, a l'edat de 18 anys, i va professar el 1961.
Les seves destinacions a Espanya van ser: Lleida, Prats de Lluçanès i Súria.
El 1975 va ser enviada a Amèrica, on va viure cinc anys a la comunitat de La Serena, Xile, i
altres cinc anys a Santiago de Xile. Després va anar destinada al Perú a la comunitat de
Villa Hermosa, on visqué durant sis anys; va ser fundadora i primera directora del Col·legi
Fe y Alegría del Agustino, un barri perifèric de Lima. Torna a Espanya, on roman durant
quatre anys motivat pel seu estat de salut. El 1995, va tornar al Perú, a la comunitat de
Los Cipreses a Lima, on inicià i va dirigir el Col·legi San Francisco Coll. També va ser
responsable de les postulants. El 2005 se l’assignà a Chiclayo, una nova fundació al nord
del Perú, per rebre i acompanyar joves vocacionades de l'interior del país. A la vegada, és
la fundadora i primera directora del Col·legi La Anunciata.

En l'àmbit educatiu, on va ser més present, va ser molt creativa socialment i va animar
professors, famílies i alumnes a ajudar i participar en activitats solidàries; sempre tenia
noves idees per motivar a tots i ajudar. Animava els alumnes a buscar recursos, a recollir
diaris i ampolles per vendre i recaptar diners. Es feia present a les aules per aprendre
amb els alumnes i participar en l'ensenyament dels continguts d'una manera lúdica, dient alguna broma divertida per memoritzar les taules, o cantant amb les preposicions.
Els alumnes deien que les seves classes eren com jocs.

Donava a les alumnes diferents responsabilitats. Quan havia de corregir algun alumne o
curs, sempre ho feia a través del diàleg i el consens; la seva pregunta era, "què fer per
reparar el mal que s’ha fet amb la falta". Els alumnes sempre en sortien enfortits i amb
més dignitat dels seus càstigs o, millor dit, gestos de reparació. Tenia el costum de
visitar les cases dels seus alumnes senzills de barris pobres i humils. També utilitzava
diferents recursos per ensenyar el valor de la bondat, com fer certs actes de pietat i
caritat per llançar al cel els maons amb els quals es construïa la nostra casa al cel des
de la terra. Deia amb normalitat als alumnes que el Director de l'escola era Jesús i, en
diferents moments, ho he de consultar amb el Director.
Va crear grups vocacionals amb joves i adolescents, preocupada per la formació i el cultiu
de vocacions.

Promotora de la disciplina positiva, de l'educació de les emocions i de la neurociència, de
la formació contínua del professorat. Sempre destacava que tots, a les escoles de
l'Anunciata, són EDUCADORS, tant el porter com la senyora de la neteja, els mestres,
les famílies. A tots els integrava i tots participaven en els actes, cerimònies,
esdeveniments i festes de l'escola.

Encoratjava els alumnes a llegir amb diferents concursos. Regalava llibres molt bons i
actualitzats d'espiritualitat tant a nens, com a joves, laics i germanes. Després d’haver
llegit ella un bon llibre el deixava en herència a una altra persona. Es feia responsable de
la formació de grups o comunitats, de nens, de joves i de famílies que es reunien a les
cases per estudiar i pregar el que ella organitzava. Motivava als alumnes de baixes
qualificacions a escalar posicions i organitzava premis i “quadres d’honor” per als
“escaladors”.

Era generosa i caritativa. Foren moltes les persones que es van beneficiar de la seva
ajuda material, econòmica o espiritual quan més ho necessitaven, com si tingués
comunicació directa amb la Divina Providència.

La seva tendresa era la seva característica, el seu somriure, la seva alegria i sentit de
l'humor, el fer pensar i meditar per decidir. Tenia una gran capacitat d'escolta i també de
consell. Apropava els alumnes a les Germanes mitjançant visites a la capella de la casa o
compartint la pregària quan alguna estava malalta o vivia moments d'alegria. Se la veia
cuidant i tractant les germanes grans i malaltes de la comunitat amb un amor immens.
Chiclayo va ser la seva última comunitat. El 2 de juliol de 2019, després de descobrir la
seva malaltia, va viatjar a Espanya per recomanació dels metges per a un millor
tractament. Sempre agraïda per l'oportunitat de tenir l’atenció de bons metges, mai
deixava de pensar en aquells germans que no tenien aquesta possibilitat.

L'esperança de la seva gent, i de si mateixa, era que tornaria i ben recuperada amb l'energia, la força i l'empenta que la caracteritzava. Però el 31 de gener de 2021, a l’edat de 79 anys i 59 de
Vida Religiosa, a la ciutat de Barcelona, a la comunitat de la Casa provincial, va ser cridada pel Pare, envoltada amb l'afecte de les Germanes i la seva família.

Famílies, alumnes, professors es feren presents amb missatges i paraules d'agraïment a
l'Eucaristia i en diferents celebracions que es van fer i que foren transmeses per les
xarxes socials. Tothom recordava la seva vida d’entrega, la seva proximitat, senzillesa,
compassió, la seva alegria, el seu ésser de dona evangelitzadora. Les germanes que
compartírem la vida i missió amb ella reconeixen el seu gran llegat i radicalitat. Plorem la
seva absència, però confiem que va anar construint dia a dia la seva casa al cel i que des
d'allà vetllarà per a tots nosaltres. Descansa en pau, estimada Germana Roser.